RESERVES ONLINE
PROGRAMES INTEGRALS PER ADMINISTRACIONS LOCALS
SERVEI D'ASSESSORAMENT
NOTÍCIES
PATRIMONI NATURAL
I CULTURAL
CURSOS DE FORMACIÓ
BORSA DE TREBALL
>> Patrimoni
[ 17.12.09 ]
LA MUNTANYA DE SANT RAMON

Tres municipis comparteixen la muntanya de Sant Ramon també anomenada puig del Montbaig: Sant Climent de Llobregat, Viladecans i Sant Boi de Llobregat.

 

Sant Ramon a l’època medieval tenia el nom de Montbaig.

 

És un dels parcs forestals que formen L’anella Verda, promoguda per la Diputació de Barcelona, en el qual es preserven els valors naturals, patrimonials i solcials.

 

Els seus 289 metres d’alçada estan coronats per l’ermita dedicada a Sant Ramon que li dóna un perfil ben característic i visible des de tot el delta del Llobregat.

 

L’ermita va ser construïda l’any 1887 per Josep Estruch en memòria dels seus pares Ramon Estruch i Eulàlia Cumella. L’interior de l’ermita va ser destruït l’any 1936, a l’inici de la Guerra Civil.

 

L’últim diumenge de cada mes d’agost s’hi celebra l’Aplec de Sant Ramon Nonat.

 

És costum de pujar a peu i posar un ciri per protegir als nounats i la mare partera.

 

Aquesta tradició ve d’antic doncs en d’altres èpoques el moment del part i naixement d’una criatura era molt més delicat que avui dia i la gent s’encomanava a aquest Sant que havia nascut de forma miraculosa havent mort la seva mare.

 

D’aquesta muntanya tradicionalment s’han aprofitat els recursos del bosc i els conreus de secà. Encara avui la població de Sant Climent en té una bona representació amb el reconegut conreu de la cirera.

 

Durant l’any 2009, en el municipi de Sant Boi, s’han restaurat alguns antics murs de pedra seca de les terrasses de conreu i algunes cabanes dretes amb la mateixa tècnica.

 

Rieres i torrents drenen cap el Delta i el riu Llobregat els aiguats típics del clima mediterrani que es concentren a la tardor i a la primavera.

 

Amb el nom de llicorelles, anomena el baixllobregatí, les roques de pissarra d’aquesta muntanya. Aquestes roques formen part del sòcol de les roques més antigues del massís del Garraf. Pissarres i filites que provenen d’antigues roques sedimentàries de gra fi o argiloses. Abunden els filons de quars blanc.

 

Aquesta muntanya ha patit incendis periòdics que han canviat radicalment el seu paisatge vegetal. A l’actualitat s’observen diferents seqüències de la dinàmica vegetal.

 

 

 

A la muntanya de Sant Ramon hi trobarem diferents paisatges. Sense la intervenció humana hi predominaria l’alzinar amb roures i arbustos com el marfull o el bruc boal i el llentiscle. Encara es pot observar a la zona boscosa de la font de Gualbes o Golbes al municipi de Sant Boi.

 

A l’actualitat però, aquest alzinar ocupa una extensió petita desprès de molts segles de treure’n profit amb tales, pastures i conreus. Avui dia hi ha brolles, màquies i pinedes de pi blanc que han ocupat superfícies agrícoles abandonades i que van evolucionant.

 

El paisatge agrícola  predomina a la vessant de Sant Climent de Llobregat. Allà s’hi troben encara les vinyes de cirerers de envoltades per pi blanc. En canvi a les valls es troben alguns conreus d’horta.

 

A la vessant de solell d’aquesta muntanya, coincidint amb el terme municipal de Viladecans hi predominen els herbassars i brolles. És la zona amb més riquesa de plantes aromàtiques.

 

Un altre valor natural del Puig del Montbaig és la fauna. Des del cim de la muntanya es pot seguir la migració de rapinyaires entre el continent africà i Europa.

 

Mamífers com el gat mesquer, senglars, rat-penats o eriçons; rapinyaires nocturnes, amfibis com les salamandres, ofidis com la serp blanca, llargandaixos.... fauna molt reduïda en altres èpoques per diferents pressions com la caça, els incendis i el fort urbanisme que ha anat rosegant el territori.

 

A l’actualitat les mesures de protecció del parc forestal tenen l’objectiu de millorar la biodiversitat.

 

Els primers assentaments humans al lloc daten de l’època dels Laietans. D’aquell període ibèric en daten algunes restes arqueològiques del poblat gran del Montbaig.

 

Al segle Xl s’inicia l’època feudal, i la zona del Montbaig queda en el territori de la baronia d’Eramprunyà i de Cervelló.

 

Durant la Baixa edat Mitjana es consoliden les poblacions. A partir del segle XlV comença una forta desforestació produïda per la necessitat de fusta del moment aquesta desforestació va augmentar segles després on s’inicia el conreu intensiu de la vinya i d’altres cultius de secà.

Durant el s. XVll va aparèixer el bandolerisme al Baix Llobregat.

 

Al s. XlX hi ha el creixement demogràfic i urbà de les poblacions de la zona sobretot cap el pla del delta. A muntanya arriba la plaga de la fil·loxera que malmet les vinyes i alhora permet que el bosc autòcton es regeneri.

 

Els malmesos conreus són abandonats al s.XX per moltes causes: baixa rendibilitat, pressió industrial que demandava un gran nombre de ma d’obra, moviments de la població a d’altres punts de l’estat i de la comarca, aparició de les ciutats dormitori en uns anys de poc respecte i comprensió  cap a l’entorn natural més pròxim.

 

Sant Ramon és una muntanya que afegeix valor als municipis de sant Climent de Llobregat, Viladecans i Sant Boi. És un patrimoni en recuperació amb valors naturals i històrics.

 

Pujar al seu cim és una excursió de baixa dificultat, en el cas de no poder accedir a peu hi ha un camí disponible per vehicles per la zona anomenada els canons a Sant Boi. Aquesta pista queda tancada a l’accés rodat a partir de les 21 hores.

 

Des de Sant Boi, agafant el camí de la font de Golbes es passa al davant d’un antic pavelló d’esbarjo a prop del palauet d’estiu (actualment  Centre d’Educació Infantil i Primària Benviure) dels marquesos de Cornellà que s’utilitzava com a punt de descans en jornades de cacera i en les passejades al Turó del Montbaig.

És d’estil neomudèjar i es coneix popularment com a Torre de les Bruixes o de la Marquesa. Està restaurada i és un punt d’informació del Parc Forestal.

 

Des de Sant Climent es recomanable passar per Can Molins, una masia d’origen medieval de planta basilical en la qual hi ha un conjunt d’edificacions al voltant: la casa dels masovers, una capella  del segle  XVlll dedicada a Sant Miquel i que tenia les imatges de la Puríssima, de Sant Miquel Arcàngel, de la verge del Roser, de Santa Madrona i de Sant Francesc d’Asís.

 

Des de Viladecans, el desnivell fins el cim és considerable degut a que el camí d’accés és més pronunciat. Permet gaudir d’una panoràmica espectacular del Delta del Llobregat .

 

A la part baixa de la muntanya, la falda del Montbaig,  a prop de la riera de Sant Climent, apareix Can Menut.

 

És una masia que avui dia també se li diu Can Sala. D’origen medieval té la teulada asimètrica i una porta adovellada de pedra vermella. Hi queden conreus amb arbres centenaris.

 

A la vessant S-E hi ha Les Oliveretes, zona documentada des del s. XVl-XVll com a conreu d’oliveres. Al segle XX , a prop del torrent Fondo, s’instal·là la indústria del fang: La bòbila de Sales. En aquesta zona al 1964 es va trobar un ullal d’Elephas (Paleoloxodon) Antiquus (120.000 a 80.000a.C.) d’uns dos metres de llargada.

 

El Puig de Montbaig, la muntanya de Sant Ramon, és encara avui un cau d’història per desxifrar, un valor natural i paisatgístic per respectar.


FUNDACIÓ SIGEA -- Passatge Llevant, 9 Local 3 C 08840 Viladecans (Barcelona) Tel 93 647 21 21 Fax 93 647 21 22 E-mail patronat@fundaciosigea.org